Àrea temàtica:
Motius d'intervenció
Terme: abandó, abandonament,
negligència, abandonament físic, negligència
física
Definició actual:
Maltractament en què els pares o els tutors ometen
l'obligació d'atendre un menor, particularment la seva
protecció, l'educació, l'alimentació, la roba
i l'auxili sanitari, i que posa en perill la integritat
física del menor.
Qüestions que plantegem:
- És correcte considerar abandó,
abandonament i negligència com a
sinònims?
L'abandó o l'abandonament constitueix una forma de
negligència. Potser es podria parlar de negligència
per abandonament, abandonament físic ò
abandó.
- Considereu que aquestes tres formes designen exactament el
concepte definit?
- Hi ha alguna forma que considereu més adequada,
preferent respecte de les altres dues?
- O alguna forma que tingui més ús, especialment en
la documentació més tècnica o en la
legislació sobre el tema?
- Pel que fa a les formes abandonament físic i
negligència física, creieu que són
també adequades per a designar aquest concepte?
- O les formes simples ja el descriuen prou bé?
- Cóm ò quin terme pot distingir l'abandonament o
la negligència familiar de l'abandonament provocat, no tant
per la incapacitat familiar, sino per la incapacitat d'una
societat on els nivell d'atur són força elevats i la
mitjana general de sous és baixa?
03/05/2009 20:47
Penso que l'abandó o abandonament (que entenc que són sinònims) haurien de diferenciar-se de la negligència.
Per a mi els dos conceptes, abandó i negligència, formen part del maltractament que s'ha definit en el document inicial i que consisteix en l'omissió de les obligacions respecte dels menors. Ara bé, aquesta omissió no és absoluta, no pot ser binària (si/no) sinó que pot presentar graus i en aquest sentit entenc que la negligència seria una fase en la que l'omissió afecta a una part de les obligacions parentals mentre que l'abandó afectaria a la gran majoria o la totalitat de les obligacions parentals.
Per altra banda, penso que l'abandó i la negligència poden ser físiques però també emocionals i és important que els conceptes abastin tota l'amplitud de l'atenció dels progenitors respecte als fills i filles menors i que no quedin reduïdes a aspectes purament materials.
07/05/2009 18:14
Segons els termes proposats, i d'acord amb la literatura científica existent sobre el tema i la meva experiència professional com a treballador social, abandó i negligència són termes diferents i no poden ser considerats sinònims. Abandó seria "l'acció i l'efecte d'abandonar alguna persona o cosa", és a dir, deixar-la de forma definitiva i per sempre. En canvi, negligència es refereix a "deixar de tenir cura d'algú o d'alguna cosa, o bé fer-ho de manera poc adequada o parcial". L'actitud negligent envers un infant o persona gran implica un grau de desatenció que pot ser més o menys greu segons el moment evolutiu i de desenvolupament personal en què es troba aquesta persona.
Espero que els meus comentaris puguin ser d'utilitat en l'elaboració dels termes del Diccionari de Serveis Socials.
13/05/2009 10:24
D'acord amb els matisos que introdueix Núria Fustier. Considero que el terme abandonament -millor que abandó- cal referir-lo al significat d'"abandonar l'infant", l'efecte físic per part dels responsables de la tutela i/o la guarda d'allunyar-lo del seu nucli de criança en perjudici de l'infant. Mentre que els diferents tipus de negligència -física, emocional, educativa- es referirien a la negació -per voluntat o incapacitat- d'oferir l'atenció parental adequada.
29/05/2009 18:44
La única qüestió que crec preocupant és la de considerar l'abandonament o la negligència amb una definició massa asèptica, sense tenir present l'entorn i el moment de la societat és una eina sense cap utilitat i amb grans contradiccions en les seves conseqüències. Ens falta una bona gradació de l'abandonament o negligència que pugui ser aplicada i validada en la seva especificitat i fiabilitat (que sembla que en temes socials ens costa validar i ho fem tot amb filosofia teòrica).
Entenc que aquest abandonament o negligència ha d'estar d'acord amb els nivells d'un pais. Una bona part dels abandonaments o negligencies no seran pas el mateix en una societat amb un atur per sota del 8% ò en una societat amb un atur del 15% ò superior al 30%. Obviament en una societat pobre els membres de la unitat familiar han de treballar, han de treure ? per sobreviure (no pas per comprar-se un BMW) i en aquests casos seria difícil entendre l'abandonament.
Imaginem que anem a l'Àfrica a aplicar el concepte de negligència o abandonament.... això vol dir que una bona definició hauria de ser vàlida en qualsevol lloc del món o, com a mínim que es poguès validar amb cert èxit.
Podem fer un exercici pensant que hauria passat si s'aplica al 100% una LLei molt moderna i exigent feta PER i PER A un país amb taxes d'atur per sota del 8% i mitjana de salaris elevada i proporcionalment distribuïda (no com el cas d'espanya) en un país amb una situació similar a la dels anys 60-70 a Barcelona província...... en fi que crec que la importància del terme abandonament està en funció del moment que viu una societat i, obviament, en una societat rica... els més dèbils i vulnerables (pobres) són els més castigats per les Lleis.
Dubto molt que una família amb un molt bon nivell adquisitiu però que té els seus fills en un col·legi major i passa bona part de vacances en un altre col·legi especial per a colònies d'estiu sigui mai considerada abandonadora tot i què pot tenir trets més preocupats que l'abandonament clàssic del nostre pensament.
Continuem...